Després d'anar a veure la darrera proposta d'Almodovar, amb unes expectatives força elevades, he de dir que personalment no em va acabar de convèncer.
La pel·lícula aconsegueix mantenir la tensió al llarg de la narració de tota la història però a mida que es van descobrint els enigmes no genera cap sorpresa, i el final és del tot previsible, sembla que per la tensió que genera el final sigui fluixet fluixet.
El que si que em va impactar va ser el paper de Lluís Homar, que encara la figura d'un invident i ho fa de manera totalment creíble.
En definitiva, una proposta molt normaleta i poc de l'estil habitual de l'Almodovar.
dissabte, 11 / abril / 2009
dimecres, 8 / abril / 2009
Endevina qui ve a sopar
Fa un parell de dies, per TV3 van passar Endevina qui ve a sopar. Independentment de la qualitat de la pel·lícula, reconeguda internacionalment i dels grans actors que hi participen, aquest cop, n'he fet una altra lectura; i és que està de plena actualitat!
Diguem que l'argument gira en torn al fet que una noia blanca i un noi negre han decidit casar-se i es presenten a les respectives famílies; al llarg d'una tarda, el pare d'ella ha de donar, o no, el vist i plau al matrimoni. Les mares respectives tenen una visió més emocional del tema mentre que els pares són més racionals i pensen que una parella com la dels seus fills pot tenir molts problemes en la societat en la que viuen.
El que em va cridar l'atenció no va ser la història pròpiament ni l'argument, doncs ja havia vist la pel·lícula en diverses ocasions. El que em va fer gràcia va ser una conversa entre el Spencer Tracy i el Sidney Poitier, el primer (pare de la noia) pregunta al segon (futur marit) si han pensat què serà dels seus fills i ell li respon: "la seva filla pensa que arribara a ser el president dels Estats Units, jo em conformo amb la secretaria d'estat" i riu. Doncs no és per menys perquè els paral·lelismes amb la història de l'actual president dels Estats Units és força evident.
I es que la realitat sol superar la ficció, però no és la primera vegada que la ficció s'avança a la realitat!
Diguem que l'argument gira en torn al fet que una noia blanca i un noi negre han decidit casar-se i es presenten a les respectives famílies; al llarg d'una tarda, el pare d'ella ha de donar, o no, el vist i plau al matrimoni. Les mares respectives tenen una visió més emocional del tema mentre que els pares són més racionals i pensen que una parella com la dels seus fills pot tenir molts problemes en la societat en la que viuen.
El que em va cridar l'atenció no va ser la història pròpiament ni l'argument, doncs ja havia vist la pel·lícula en diverses ocasions. El que em va fer gràcia va ser una conversa entre el Spencer Tracy i el Sidney Poitier, el primer (pare de la noia) pregunta al segon (futur marit) si han pensat què serà dels seus fills i ell li respon: "la seva filla pensa que arribara a ser el president dels Estats Units, jo em conformo amb la secretaria d'estat" i riu. Doncs no és per menys perquè els paral·lelismes amb la història de l'actual president dels Estats Units és força evident.
I es que la realitat sol superar la ficció, però no és la primera vegada que la ficció s'avança a la realitat!
dissabte, 4 / abril / 2009
L'inspector al TNC
Fa cosa de 15 dies vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure l'Inspector, de Gogol, que actualment estan representant al TNC. Era la segona vegada que anava al TNC i en les dues ocasions, a més a més de gaudir dels espais, també he pogut gaudir de les bones obres que s'hi representen.
Tot i que aquesta obra fos escrita i representada per primera vegada el s XIX és de plena actualitat, la corrupció política de la que estem acostumats a sentir a parlar en els telenotícies n'és l'eix central. Addicionalment a la bona adpatació de l'obra, cal dir que el plantell d'actors, encapçalats Lluís Soler, fa una molt bona actuació, cadascun d'ells representant el seu paper i enfatitzant els clichés dels que va acompanyat, la mestra, el metge, el jutge, l'alcalde, etc.
Crec que és un espectable molt recomenable i una bona oportunitat per visitar el TNC si no hi heu estat mai. Aprofiteu doncs, la setmana santa!
Tot i que aquesta obra fos escrita i representada per primera vegada el s XIX és de plena actualitat, la corrupció política de la que estem acostumats a sentir a parlar en els telenotícies n'és l'eix central. Addicionalment a la bona adpatació de l'obra, cal dir que el plantell d'actors, encapçalats Lluís Soler, fa una molt bona actuació, cadascun d'ells representant el seu paper i enfatitzant els clichés dels que va acompanyat, la mestra, el metge, el jutge, l'alcalde, etc.
Crec que és un espectable molt recomenable i una bona oportunitat per visitar el TNC si no hi heu estat mai. Aprofiteu doncs, la setmana santa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
